El tercer acte de fe, el 6 de maig de 1691, lliurà a la mort catorze persones en persona i set més «en estatua o en sus huesos»: morts o fugits a qui es cremà en efígie.
Sis eren germans Tarongí. Caterina, d'uns 45 anys, i el petit, Rafel Benet, de 21, es negaren a abjurar i cremaren vius amb Rafel Valls. Guillem Tomàs i Francesc Josep, que havien aconseguit fugir a Alexandria, foren cremats en efígie. Isabel, casada amb Agustí Cortès «Bruguera», i Margalida es penediren: les agarrotaren i després cremaren els seus cossos. Una sola família reuneix totes les formes de condemna d'aquell dia.
Aquell mateix dia passava per Mallorca el marquès de Leganés. Demanà als inquisidors que perdonassin Isabel Aguiló. No li ho concediren. Segons Garau, ella anà a la mort demanant a les dones que l'envoltaven que pregassin per ella.
Caterina Tarongí es convertí amb el temps en el símbol de la memòria xueta. El seu nom apareix avui als homenatges oficials a les víctimes de 1691.
