Relat 19 · 6 de maig de 1691Estudis històrics

Sis germans Tarongí en un mateix acte

El 6 de maig de 1691 sis germans Tarongí sortiren al mateix acte de fe a Palma. Dos cremaren vius, dos en efígie, dos agarrotats. Caterina Tarongí, símbol de la memòria xueta.

Tres mujeres y una niña ante una puerta en una calle de piedra
Il·lustració imaginada, creada a partir de les fonts. No és un retrat real.

El tercer acte de fe, el 6 de maig de 1691, lliurà a la mort catorze persones en persona i set més «en estatua o en sus huesos»: morts o fugits a qui es cremà en efígie.

Sis eren germans Tarongí. Caterina, d'uns 45 anys, i el petit, Rafel Benet, de 21, es negaren a abjurar i cremaren vius amb Rafel Valls. Guillem Tomàs i Francesc Josep, que havien aconseguit fugir a Alexandria, foren cremats en efígie. Isabel, casada amb Agustí Cortès «Bruguera», i Margalida es penediren: les agarrotaren i després cremaren els seus cossos. Una sola família reuneix totes les formes de condemna d'aquell dia.

Aquell mateix dia passava per Mallorca el marquès de Leganés. Demanà als inquisidors que perdonassin Isabel Aguiló. No li ho concediren. Segons Garau, ella anà a la mort demanant a les dones que l'envoltaven que pregassin per ella.

Caterina Tarongí es convertí amb el temps en el símbol de la memòria xueta. El seu nom apareix avui als homenatges oficials a les víctimes de 1691.

FontGarau, La fee triunfante (1691), tercer acte; Ángela Selke, Los chuetas y la Inquisición (1972); Baruch Braunstein, The Chuetas of Majorca (1936).

Un relat cada setmana,
al teu correu.

Més relats

21Tradició oral
Segles XVIII–XIX

Els noms a la paret

Els sambenets dels condemnats es penjaren al convent de Sant Domingo, amb nom i llinatge. Hi estigueren a la vista fins a mitjan segle XIX.

22Arxiu · AHN
Dècada de 1680

«L'amo ho volia»

Mentre feien la matança a ca seva, Anna Cortès s'acostà a un parent i li digué en veu baixa que «el Amo lo quería, y era menester tener paciencia».

23Arxiu · AHN
Dècada de 1680

La cuina del divendres

Francesca Martí cuinava divendres vespre. Quan li demanaren per a quan ho guardava, contestà: per al dissabte, «por no comer cosa guisada».