El segon acte de fe, l'1 de maig de 1691, fou diferent. El tribunal lliurà al braç secular vint-i-una persones: havien de morir.
Es construí un braser de vuitanta pams de costat i vuit d'alt en un descampat entre el Llatzeret i la falda del castell de Bellver. Al damunt, vint-i-cinc pals, cada un amb la seva tauleta. La tauleta servia de seient per al garrot: als qui es penedien els escanyaven abans d'encendre el foc. Als qui no, els cremaven vius.
El 28 d'abril es notificà la sentència als condemnats. A Pere Onofre Cortès, «Moixina», el declararen relapse pertinaç i li posaren mordassa fins a la lectura de la sentència. Al final es penedí: garrot, i després foc.
La comitiva recorregué uns dos mil passos des de la ciutat i arribà entre les quatre i les cinc de l'horabaixa. Garau calcula més de trenta mil espectadors. Conta també que Francesca Forteza, com havia promès, digué «Jesús» en la darrera volta del garrot.
