A la Mallorca del segle XVII, la matança del porc no era només una feina d'hivern. Era una declaració davant els veïns: en aquesta casa es menja porc, en aquesta casa s'és cristià. Per a qui guardava en secret la llei de Moisès, era també la prova més difícil.
Un dia es feu matança a ca Gabriel Josep Cortès, a qui deien «el Cònsol». La seva dona, Anna Cortès, s'acostà a un parent i, «aparte y en secreto», li digué que «el Amo lo quería, y era menester tener paciencia».
Ell ho entengué així, i així ho contà després al tribunal: que Anna era creient de la llei de Moisès i que feia la matança per por del seu marit.
És una frase d'onze paraules dita enmig de la matança, amb les mans ocupades i els veïns a prop. Hi cap gairebé tot el que fou la vida de moltes dones del carrer: obeir per fora, resistir per dins i, de vegades, confiar-ho a algú que acabaria repetint-ho davant la Inquisició.
