Relat 20 · 1755Estudis històrics

Els llibres que desaparegueren

De la crònica dels actes de fe de 1691 se n'imprimiren milers d'exemplars. El 1755 ja no en quedava cap: els havien comprat i destruït els descendents dels condemnats.

Un anciano escribe a la luz de una vela rodeado de legajos
Il·lustració imaginada, creada a partir de les fonts. No és un retrat real.

La fee triunfante, la crònica del jesuïta Francesc Garau sobre els actes de 1691, s'imprimí per ordre de la ciutat. Milers d'exemplars, amb els noms, llinatges, edats i oficis de cada condemnat.

El 1755, Macià Fortuny, llibreter de Palma, demanà permís per reimprimir-la. Segons la documentació del Sant Ofici, ja no se'n trobava ni un exemplar de la primera edició. L'explicació que es donà fou que els descendents dels castigats els havien anat comprant, un per un, per fer-los desaparèixer.

La reimpressió es feu aquell mateix any. Era un llibre amb noms propis: tornar-lo a posar en circulació era tornar a assenyalar les mateixes famílies, seixanta-quatre anys després.

Poques imatges resumeixen millor el que foren els segles següents: uns intentant esborrar una llista, i uns altres decidits que no s'oblidàs.

FontInforme del Sant Ofici de 1788 sobre la reimpressió de 1755, citat en estudis publicats sobre els xuetes.

Un relat cada setmana,
al teu correu.

Més relats

22Arxiu · AHN
Dècada de 1680

«L'amo ho volia»

Mentre feien la matança a ca seva, Anna Cortès s'acostà a un parent i li digué en veu baixa que «el Amo lo quería, y era menester tener paciencia».

23Arxiu · AHN
Dècada de 1680

La cuina del divendres

Francesca Martí cuinava divendres vespre. Quan li demanaren per a quan ho guardava, contestà: per al dissabte, «por no comer cosa guisada».