Cap a 1681 morí Margalida Martí, la primera dona de Pere Onofre Cortès, «Moixina». Ell quedà viudo, amb diversos fills, en una comunitat que es casava sempre dins si mateixa, i dins ella, només amb qui compartia la fe amagada.
Es fixà en Margalida Anna Pinya, filla d'un home a qui deien Capdebou. I li escriví. No una carta qualsevol: li exposava la seva voluntat de casar-s'hi perquè tots dos eren observants de la llei de Moisès, i ho argumentava amb raons i textos de l'Escriptura, de l'Antic Testament.
La resposta arribà per mitjà d'una intermediària. Margalida Anna no s'hi volia casar «por ser viudo y tener muchos hijos».
No fou per por de la Inquisició, ni per diferències de fe. Fou pel que sempre ha estat. Entre tants expedients de delacions, presons i fogueres, aquest és potser el moment més humà de l'arxiu: el mestre de la llei clandestina, rebutjat per les raons de qualsevol època.
Moixina acabà casant-se amb Joana Miró. Tot això ho sabem perquè ell mateix ho contà, anys després, als seus jutges.
