Els expedients permeten reconstruir, gairebé complet, el calendari jueu que es guardava d'amagat a la Palma del segle XVII. Els noms eren propis del carrer: «el ayuno de la Reyna Ester» era Purim; «la Paxqua», Péssah; «el ayuno del perdón» o «ayuno mayor», Iom Kipur.
Un testimoni ho resumí: totes aquelles persones tenien la llei de Moisès per bona i santa per salvar-se, i feien els dejunis de la reina Ester, de la Pasqua i del perdó.
I descriví el gest amb què acabava el dia més important de l'any. Quan s'acabava el darrer dejuni, els més joves anaven a ca els seus parents majors, «les bezaban la mano, y les pedían perdón». I els majors els responien: «que Dios los perdonasse».
És el cor de Iom Kipur, la reconciliació entre generacions, conservat més de dos-cents anys després de la conversió forçosa. Sense rabins, sense llibres, sense sinagoga. I anotat, com tota la resta, pel tribunal que el perseguia.
