Al carrer del Sagell les parets escoltaven. Les criades escoltaven, els veïns escoltaven, i de vegades qui escoltava era un espia. Així que de la fe se'n parlava a fora.
Moixina i Bartomeu Cortès d'Alfons es declararen observants de la llei de Moisès «quando fueron a passearse a orilla del mar, camino de Portopí». Al camí obert, vora l'aigua, ningú no podia ser darrere una porta.
Un altre expedient conta una cosa encara més reveladora. Un home donà les gràcies a un altre per haver començat a ensenyar la llei de Moisès a un jove de la seva pròpia família, i confessà que ell no s'hi havia atrevit «por no fiarse». La instrucció, diu el document, s'havia fet «estando pescando», en una barca.
El terror havia arribat a això: un pare que no es fiava del seu propi fill. I tot i així la fe passà d'una generació a l'altra, vora la mar i mar endins, durant segles.
