El primer acte de fe de 1691 es feu el 7 de març a l'església del convent de Sant Domingo, a Palma. El jesuïta Francesc Garau el descriu amb detall.
Davant l'altar s'aixecà un cadafal de nou escalons sota un dosser carmesí, per als inquisidors. Al davant, vuit grades per als reus. Entre els dos, un passadís amb baranes a què deien el «carreró d'amargura». Al final, una gàbia penjada. Allà hi pujava cada acusat a escoltar en veu alta la seva sentència, a la vista de tota l'església.
Els reus vestien el sambenet de dues aspes i duien a la mà un ciri verd. Alguns duien coroça, el capell de paper, i d'altres mordassa. Les penes anaven de la presó i l'hàbit penitencial als assots, les galeres i la confiscació de tots els béns.
Entre ells hi havia els tres fills de Rafel Valls i d'Isabel Bonnín: Rafel Joaquim, de 28 anys, Francesc, de 24, i Miquel, de 21. Tots tres foren reconciliats. El major el tragueren amb una soga de cànem al coll: dos-cents assots i set anys de galeres.
En acabar l'acte, els condemnats a assots foren passejats pels carrers dalt d'ases, amb l'esquena nua i la coroça posada.
