A la portada del procés de Joanot Cortès, fill de Moixina, hi ha una paraula al marge: «Menor». A la Castella d'aleshores la majoria d'edat arribava als vint-i-cinc anys, i el tribunal li havia de nomenar un curador que el representàs.
El nomenà. Fou el doctor Rafel Calafat, que era alhora el seu advocat defensor, i també l'advocat de son pare. L'únic adult que havia de protegir el jove a la sala el posava el mateix tribunal que el jutjava.
La primera audiència fou el 22 de març de 1688, la mateixa setmana de la fugida frustrada. En ingressar a la cel·la número 19, el secretari l'escorcollà i el descriví: «de mediana estatura, algo moreno y gruessos labios y nariz gruessa, ojos negros y cabellos también negros», vestit de baieta negra, «calzones muy viejos… zapatos y sombrero negro, todo viejo». Damunt ell, anotà, «no se halló cosa alguna de las prohibidas».
És l'únic retrat que en conservam, i el feren els seus carcellers. Joanot fou votat a la foguera. La pena li fou commutada. Son pare cremà el 1691.
