La Pasqua cristiana i la Pasqua jueva cauen gairebé sempre molt a prop. No és casualitat: la Setmana Santa commemora fets que, segons els Evangelis, passaren durant la Péssah de Jerusalem.
Per als criptojueus de Mallorca, aquella coincidència era un refugi. Mentre tota la ciutat dejunava, anava als oficis i seguia les processons, un dejuni més no cridava l'atenció.
Un expedient recull una d'aquestes converses. El dimecres o el dijous sant de 1687, en presència de Rafel Josep Cortès, es parlà de Violant Forteza i que «sería aquel el día del ayuno de la Pascua de los judíos».
Les campanes, els capirots i els ciris eren els de la Setmana Santa de Palma. El dejuni, per a alguns, era el de Péssah. Dues litúrgies superposades el mateix dia, i només uns pocs sabien quina guardaven de veres.
