Les criades que vigilaven els dejunis dels seus amos no sempre anaven directament al tribunal. De vegades anaven abans a confessar-se.
Una d'elles ho explicà així: el que havia vist a la casa «lo comunicó avrá un mes con el Padre Francisco Doms, su Confessor, que dixo diría al Santo Oficio». Del confessionari al tribunal no hi havia més que un pas.
L'espia Rafel Cortès d'Alfons tenia el seu propi confident: el doctor Josep Sanxo, prevere beneficiat de la Seu. Fou ell qui, després de la mort de l'espia, declarà davant els inquisidors. Jurà «in verbo sacerdotis, poniendo la mano en el pecho», com juraven els sacerdots, i contà que, «por tener mucha amistad» amb ell, l'exhortava i l'aconsellava quan eren tots dos sols.
Per als xuetes, que es confessaven com qualsevol catòlic de Palma, el sagrament era una obligació. Per al tribunal, era una via més per on arribava informació.
