Al carrer del Sagell es repetien els mateixos llinatges, i gairebé els mateixos noms de fonts: Rafel, Gabriel, Onofre, Isabel, Margalida. Per saber de qui es parlava calia una altra cosa. Aquesta altra cosa era el malnom.
Els expedients en són plens. Pere Onofre Cortès era «Moixina». Gabriel Cortès era «Pota». Gabriel Josep Cortès, «el Cònsol». Jaume Cortès d'Agustí, «l'Esquerra». Bartomeu Tarongí, «el Comte». Baltasar Joaquim Martí, «l'Hereu». I hi apareixen també «Vila», «Filoa», «Moyanes» i «Moyanet», «la Borras», «Bendita», «Porro», «Xocente», «Felós», «el Seren», «Verdera», «Calenos», «Berder». A l'espia Rafel Cortès d'Alfons li deien «cauaya loca».
Els noms passen d'un expedient a l'altre, i cada un arrossega una història. I la reputació de cadascú no la fixava el tribunal, sinó el mateix carrer: els testimonis parlen de persones «tenidos y reputados comúnmente en la calle del Sayell».
Si a la teva família es conserva un malnom antic, pot ser la pista més útil que tenguis. De vegades un malnom du més enfora que un llinatge.
