La fugida en vaixell de març de 1688 és la més coneguda, però no fou l'única. Els expedients en recullen d'altres, més petites i més silencioses.
Als papers de l'espia es conta la d'un al·lot que «se fue por tierra con tan poco sustento, y alló un arriero y se puso con él; el muchacho, como no es de trabajo, no le estuvo bien, y pasó adentro, ¡y está en Francia! Dios le ha guardado, que ha llegado a salvamento sin tener dinero». Qui ho contava ho feia amb admiració.
D'altres pensaven en Flandes. Un acusat tenia intenció d'anar-hi a cobrar més de sis mil lliures, i havia escrit a «otros Mercaderes Judíos» perquè li enviassin els diners. Un altre, demanat per què creia que era pres, digué que per haver intentat embarcar-se cap a Flandes, i negà que fos una fugida.
I hi havia qui només podia esperar. Un al·lot de catorze anys decidí que aniria a cercar els seus germans per ser jueu, però, «porque era muy muchacho», li semblà millor esperar a ser major. No sabem si se n'arribà a anar.
