El 1679 Moixina fou reconciliat per primera vegada. La reconciliació no era un perdó net: durant un temps, el reconciliat havia de dur en públic l'hàbit penitencial, el sambenet, perquè tothom sabés el que havia estat.
Moixina contà en el seu segon procés un moment d'aquells anys. Un dia, quan duia l'hàbit, era tot sol al moll de la ciutat i «se afligía entre sí, pidiendo misericordia a Dios».
No diu a quin Déu. El tribunal ho entengué com el que era: un home que, encara que reconciliat, continuava resant al Déu d'Israel. Per a la Inquisició, aquella escena era una prova més que la seva conversió havia estat fingida.
Per a nosaltres és una altra cosa: un home assenyalat, davant la mar per on, anys després, intentaria fugir la seva comunitat. Moixina no pujà a aquell vaixell. El detingueren un mes abans.
