Quan la Inquisició prenia algú, li segrestava també els béns: tot quedava inventariat i embargat. Les famílies del carrer del Sagell ho sabien des de 1678, i aprengueren a avançar-s'hi.
Abans del segrest de 1688, un parent lliurà tres-centes lliures en or, plata i joies a un altre parent més jove perquè les amagàs. Passà el pitjor i passà el procés. Després de la reconciliació, les anà a recuperar. El dipositari es negà a tornar-les.
No és l'única història de tresors amagats. Un altre pres contà que Gabriel Cortès, «Pota», tenia «unos cordoncillos, y mucho oro, y plata», amagats des de la seva primera presó, i que ni la seva pròpia germana no ho sabia.
La persecució no només enfrontava les famílies amb el tribunal. També obria escletxes dins elles, i ni tan sols entre les víctimes els diners no estaven segurs.
