Compartir casa era perillós. Qui vivia davall el mateix sostre veuria què es cuinava el divendres, qui no menjava els dies de dejuni i qui resava de matinada.
Per això un simple lloguer podia ser una altra cosa. Un expedient recull com se'n tancà un: digueren al propietari que «bien podía alquilarle los quartos sin recelarse de ellos, y que ellos tampoco se recelarían de dicha persona… y que assí unos y otros podrían hazer qualquier cosa sin recelarse».
Darrere la negociació d'unes cambres hi havia un pacte entre observants: nosaltres no ens espantarem del que vegem, i vosaltres tampoc del que és nostre.
Aquell pacte quedà registrat en un procés de fe, com gairebé tota la resta. Al carrer del Sagell, fins i tot els contractes d'habitatge podien acabar davant el tribunal.
