Els expedients recullen també com es plorava els morts. Moixina i un parent proper no menjaren carn el dia d'una mort a la família, perquè, com explicà ell, «los Judíos no comían carne en el día que se les moría algún hijo, o pariente, ni en algunos días después».
Caterina Valls morí cap a la Quaresma. Es feu un dejuni per ella segons la llei de Moisès. I la seva filla, Úrsula Forteza, fadrina, feia un any que guardava aquesta llei «después que su madre es muerta». No la rebé al bressol. Començà a creure al costat de la tomba de sa mare.
Un altre testimoni recordava com li havia arribat a ell. Visqué vint-i-dos mesos a Barcelona amb el seu padrí i el seu germà Joanot Cortès. Un dijous, el padrí els digué que dejunassin «no comiendo en todo el día hasta la noche», i els encarregà molt que no ho diguessin a ningú.
La fe es transmetia en els moments de pèrdua i en veu baixa, de padrins a néts, i no només a Mallorca.
