Rafel Cortès d'Alfons era botiguer i havia estat reconciliat per la Inquisició. És a dir, era un d'ells. El desembre de 1686, per encàrrec del jesuïta Sebastià Sabater i per ordre de l'inquisidor Nicolás Rodríguez Fermosino, començà a escriure informes sobre els seus veïns. Els numerava i els datava: «Papel 4º», «Papel 5».
El quart paper és una lliçó de mètode. Anà a ca un altre Rafel Cortès. Sortí la dona i digué que el seu marit no hi era. Però a la cadira del cap de l'escala hi veié «la capa y sombrero y valona». Veié un fill assegut a taula sense estovalles, i la mare apartant un poc de pa per al nin. La porta estigué tancada tot el dia. Conclusió de l'espia: «hazían ayuno».
No calia veure ningú resar. Bastava el que faltava: unes estovalles, un dinar, una porta oberta.
L'espia no veié el resultat de la seva feina. Quan el tribunal recollí formalment els seus papers, el 26 de setembre de 1687, feia quinze dies que era mort. Les detencions començaren cinc mesos després.
