«Nos los Inquisidores Apostólicos contra la herética pravedad y apostasía… mandamos a vos…». Així comença l'ordre per detenir Quitèria Martí, viuda de Bernat Aguiló. És impresa. Els buits es van omplir a mà: el nom de l'algutzir major, Gaspar de Puigdorfila; el carrer, la Bosseria; el nom de la presa.
Hi havia tantes detencions que es despatxaven amb formulari, com avui un rebut.
El mateix imprès explica qui pagava la presó. Si entre els béns embargats hi havia diners, l'algutzir havia de dur vuit ducats per a «el gasto y alimentos» de la presa. Si no n'hi havia, havia de vendre en encant públic els béns «menos perjudiciales» fins a reunir-los. La víctima finançava el seu propi tancament.
I tot s'apuntava. El 2 d'octubre de 1689, els inquisidors Hualte i Guerrero assignaren a una altra presa, Isabel Martí, dos sous diaris per menjar mentre durava el seu procés. Al marge, el secretari escriví una sola paraula: «Alimentos».
La maquinària que decidia si una persona viuria o moriria duia al dia el compte del seu pa.
