L'estiu de 1687, Rafel Cortès d'Alfons s'estava morint. Era l'home que, mesos abans, havia lliurat a la Inquisició els seus informes sobre la comunitat del carrer del Sagell.
Pere Onofre Cortès, «Moixina», l'anà a visitar «alguns dies». Ho contà ell mateix després, davant el tribunal. Tots dos sols, li aconsellà que es mantingués ferm a creure en el Déu d'Israel i en la llei que donà a Moisès, que confiàs que el Gran Déu d'Israel li perdonaria els pecats. I que no fes cas del que li diguessin els religiosos i sacerdots que vendrien a ajudar-lo a ben morir.
És una de les escenes més difícils d'imaginar de tot l'arxiu: el mestre clandestí de la llei donant els darrers consols al seu propi delator. Res no indica que Moixina sabés qui era aquell home. En tornar a casa ho contà a la seva dona, Joana Miró.
L'espia morí cap a setembre de 1687. Moixina fou detingut el 10 de febrer de 1688. Morí al braser de l'1 de maig de 1691: es penedí al final, i això li valgué el garrot abans del foc.
