Quan el tribunal decidia una mort, la decisió s'arxivava com qualsevol altre document. La còpia del vot contra Moixina ho diu amb precisió de bibliotecari: concorda amb el seu original, que és «en fojas 264 vuelta del libro de Votos en difinitiva», a la Cambra del secret.
Al peu del vot del seu fill Joanot, el copista hi afegí una fe d'errades, foli per foli: aquí «no valga», aquí «valga». En un expedient que podia acabar a la foguera, algú es prengué la molèstia de corregir les errades.
El 8 de juny de 1690, els jutges votaren «conformes» sobre Quitèria Martí: sentència llegida en acte públic, relaxació al braç secular i confiscació de béns. Però abans, «que primero sea puesta a question de tormento in caput alienum». Aquell turment no servia per condemnar-la a ella, que ja ho estava, sinó per arrencar-li noms d'altres.
Entre els consultors que firmaven aquests vots hi figuren Joan Baptista Danús i Bernardí Bauçà. En altres expedients del mateix cicle hi apareixen com a advocats defensors. Els mateixos noms defensaven en un lligall i votaven la mort en el del costat.
