Una de les primeres coses que es demanava a un pres de la Inquisició era la seva genealogia: pares, padrins, oncles, germans, cosins, fills, amb els seus noms, oficis i matrimonis. No era curiositat. El tribunal cercava llinatges.
Quitèria Martí, viuda de Bernat Aguiló, baixà en la seva declaració fins als néts dels seus cosins. D'un d'ells digué que tenia dos fills i una filla, i que no sabia el nom d'algun perquè «son muy niños, que el mayor tiene cinco años». Aquells infants quedaren anotats en un procés de fe.
Abans de tot això hi havia l'ingrés. El 3 d'octubre de 1689, un secretari entrà en una cel·la numerada per registrar el pres que havia arribat dues nits abans, i escriví: «hallé a un hombre, que dijo llamarse Juanot Forteza, de officio negociante, natural y vezino de esta Ciudad». Després venia l'escorcoll, l'inventari de tot el que el pres duia damunt.
Primer s'anotava el cos i després la família, i al final l'ànima. Per als genealogistes d'avui, aquelles declaracions forçades són una de les fonts més valuoses que existeixen sobre aquestes famílies.
