El 1691, el mateix any de les fogueres, el tribunal de la Inquisició de Mallorca mantenia un altre plet: amb el virrei i la Reial Audiència, per una presa. Es deia Catalina Font, li deien «la Comanadora», i l'acusaven de fetilleria. Les dues justícies la reclamaven.
A la presó reial, les seves companyes li tenien por. Un dia, la Comanadora els digué que no volia estar enfadada amb elles i els donà una poma a cada una «para hazer paz». «Y nosotras no la quisimos». Una d'elles, esglaiada, tirà per la finestra els claus que tenia a la seva cambra, perquè no es poguessin fer servir contra ella.
Els claus tenien la seva raó de ser. Segons els testimonis, per matar algú bastava clavar un clau a l'arrel d'un arbre: quan el ferro arribava al cor de l'arbre, morien alhora l'arbre i l'home.
El 1694 tornà a ser presa. A mitjanit es despullava i s'ajeia a terra, i no hi havia manera de despertar-la. Les seves companyes li cremaren un peu amb el llum, i ni així no es mogué. La Mallorca de 1691 no era només la dels conversos: també tenia les seves fetilleres, els seus plets de jurisdicció i les seves pors.
