Al carrer del Sagell gairebé totes les cases tenien una criada, i gairebé totes les criades eren cristianes velles. El perill dormia a la cuina.
Una d'elles declarà sobre la seva senyora, Anna Sureda: els dies de dejuni s'asseia a taula com si res, però la criada «ha tenido cuydado y ha visto que no ha comido cosa alguna». Dejunava vint-i-quatre hores, contà, encara que criava una nina i potser n'esperava una altra. «Amb tanta fortalesa», afegí.
Una altra havia servit cinc anys a ca Moixina i de la seva primera dona, Margalida Martí. El seu resum ocupa dues paraules: «inviolable observància». Mai no la deixaren matar un pollastre ni una gallina: els amos ho feien ells mateixos, d'amagat, o ho enviaven a fora. Era la matança ritual jueva, vista per qui no l'havia de veure.
I les criades parlaven entre elles. Polònia, sirvent d'una casa veïna, sabia que quan els seus amos deien que havien «menjat fora» era mentida, «i només ho diuen per dissimular».
Una xarxa de vigilància domèstica, porta per porta, que funcionava sense que el tribunal l'hagués d'organitzar. Li bastava escoltar.
