La decisió es prengué a casa de Margalida Martí, viuda d'un Tarongí. Rafel Valls, l'home a qui la comunitat escoltava en qüestions de fe, els assegurà que Déu enviaria un àngel per protegir-los, com als tres joves del forn de Babilònia. Ell mateix s'encarregà del vaixell: una nau anglesa que els havia de treure dels dominis del rei d'Espanya per viure la llei de Moisès en llibertat.
Rafel Agustí Pomar, que hi era, ho contà després davant el tribunal. Sortiren de casa entre les nou i les deu del vespre: Melcior Forteza i la seva dona, una viuda amb els seus fills, Miquel i Guillem Tarongí amb les seves dones, la dona del mateix Pomar. Algunes esposes, digué, hi anaven «enganades», sense compartir la fe dels marits.
Però va ploure tant que el vaixell no es va poder fer a la vela. Tement que l'alba els descobrís, tornaren a casa a les fosques, convençuts que ningú no els havia vists.
S'equivocaven. Entre les onze i les dotze, el guardià despertà els inquisidors: les famílies reconciliades el 1679 s'havien «tirat a l'aigua» i el veïnat estava avalotat. Trobaren les cases buides. Feren escorcollar el moll, les cales i els portals de la ciutat, i demanaren ajuda al virrei. En pocs dies, tot el carrer era pres. D'aquella nit de pluja sortiren les fogueres de 1691.
