Francesca Tarongí morí a les presons secretes. Segons el seu expedient, era germana de Caterina i Rafel Benet Tarongí, que cremaren vius el 1691. La mort no tancà el seu cas.
La Inquisició processava també els difunts. S'anomenava algú perquè en defensàs «la memòria i fama», en el seu cas Joan Sureda; els testimonis vius ratificaven les seves declaracions contra ella, i el procés seguia el seu curs amb totes les formalitats.
La sentència és a l'expedient: «que la susodicha sea anathematizada, y damnada su memoria y fama, y que su cuerpo y huessos sean exhumados». Les seves restes es desenterraren per cremar-les a l'acte de fe, i els seus béns, com els de qualsevol condemnat, passaren al fisc.
Hi ha un detall més. Francesca no sabia escriure. Allà on el procés demanava la seva firma, s'hi llegeix: «y por no saber escrivir lo firmó dicho Sr. Inquisidor». Va passar el mateix a Violant Martí i a d'altres. Entre les dones d'aquests expedients no hi apareix ni una sola firma femenina: els seus processos els firmaren els seus jutges.
