Diverses famílies de la Plateria i del Sagell decidiren sortir de Mallorca de nit, en un vaixell concertat per Rafel Valls. Va ploure tant que el vaixell no va poder salpar.

Davant el tribunal en ple, Rafel Valls es negà a jurar sobre la creu. Jurà «por el Dios de Israel y ley de Moysés».

El primer acte es feu a Sant Domingo. Cada reu travessava un passadís amb baranes, el «carreró d'amargura», fins a una gàbia penjada on sentia la seva sentència.

Ja havien confessat i demanat misericòrdia. Però a la presó, amb les portes obertes, les preses es reunien i es deien les unes a les altres que continuaven creient.

Quan morí sa mare, Caterina Valls, es feu un dejuni per ella segons la llei de Moisès. I la seva filla Úrsula, fadrina, començà aleshores a guardar aquesta llei.

L'advocat ho escriví sense embuts: com que el seu client no sabia qui eren els testimonis, no en podia al·legar els defectes. Només li quedava confiar en la «piadosa integridad» del jutge.