Els dies de dejuni, la senyora s'asseia a taula i feia veure que menjava. La criada la mirava i comptava els bocins que no prenia.

L'ordre per detenir Quitèria Martí era un formulari imprès. Algú hi va omplir a mà el seu nom i el seu carrer. Davall, la instrucció de cobrar-li el menjar.

El juny de 1687 els argenters corrien bous al seu carrer per Sant Eloi. Onofre Cortès insistí dues o tres vegades a convidar Francesca Forteza a veure'ls.

Francesca Martí cuinava divendres vespre. Quan li demanaren per a quan ho guardava, contestà: per al dissabte, «por no comer cosa guisada».

Quitèria Martí hagué de declarar la seva genealogia davant el tribunal. Arribà fins als néts dels seus cosins: «son muy niños, que el mayor tiene cinco años».

El vot que condemnà a mort Moixina té adreça exacta: Cambra del secret, llibre de Vots en definitiva, foli 264 vers. Al peu, la fe d'errades del copista.

La vigília de cada visita dels inquisidors, l'alcaid avisava els presos perquè amagassin davall la roba el tinter, les plomes, el paper i els llibres.

En un carrer on mig veïnat es deia Cortès, Martí o Tarongí, el malnom era el nom vertader. Els expedients en conserven desenes.

«No os espantéis, que esta ley passará», deia Moixina. La d'Apol·lo havia durat mil vuit-cents anys, i la cristiana encara no arribava a mil set-cents.

Gabriel es volia casar amb Margalida Martí. Son pare s'hi negà: era «de oveja baxa». Discutiren, i el pare li arribà a posar les mans damunt.